Quim Monzó, col·laborador de ràdio i televisió, traductor i escriptor de molts contes en català (dels quals, sincerament no recordo cap), va ser l'encarregat de fer el discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt, que reuneix moltes persones relacionades amb el món literari. Un discurs en tercera persona i res convencional, que va fer més amena al públic la seva presència. El contingut en general, és una crítica a aquesta societat globalitzada on tothom es jutjat faci el que faci i on es menyspreen les coses minoritàries sense tenir en compte la seva importància. L'escriptor manifesta la seva indignació pel tracte que ha rebut el català al llarg de la seva història i cita espelciament a Frederic Mistral. Un occità que va rebre el primer i l'últim premi Nobel que ha rebut una literatura sense Estat, causada per l'oposició dels representants nacionalistes. Opino ( i crec que aquesta opinió és compartida), que el seu discurs hauria de servir per concienciar-nos i apreciar tot allò que tenim per insignificant que sigui, no nomès beneficiant a la literatura catalana sinò a moltes altres en la mateixa situació.
